La normativa CTE DB SE stableix les exigències bàsiques de seguretat estructural en l’edificació a Espanya. El seu objectiu és garantir la resistència i estabilitat de les construccions enfront de diverses càrregues i situacions durant la seva vida útil. Aquest document s’emmarca dins del Codi Tècnic de l’Edificació, que ha evolucionat amb el temps per a adaptar-se a les necessitats del sector i complir amb exigències europees. Es compon de seccions que aborden aspectes clau de la seguretat estructural.

Context històric i evolució del Codi Tècnic de l’Edificació

L’evolució del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) ha estat un procés clau en la millora de la qualitat de les edificacions a Espanya. El seu origen respon a la necessitat de regular i garantir la seguretat i habitabilitat dels edificis, adaptant-se a les demandes i reptes del sector en cada etapa històrica.

Origen i desenvolupament del CTE

El CTE sorgeix com a resposta als problemes de qualitat en l’edificació que es van evidenciar a la fi del segle XX. Abans de la seva creació, la normativa de construcció mancava d’una regulació uniforme, la qual cosa va portar a disparitats en la qualitat i seguretat dels edificis. En aquest context, la Llei 38/1999 d’Ordenació de l’Edificació (LOE) estableix les bases per a un marc normatiu més rigorós.

L’aprovació del CTE, mitjançant el Reial decret 314/2006, va marcar una fita en la construcció a Espanya. La normativa estableix exigències bàsiques que han de complir-se en aspectes com la seguretat estructural, l’accessibilitat, i l’eficiència energètica. El seu enfocament integral cerca assegurar que cada edificació compleixi amb criteris de seguretat i sostenibilitat al llarg del temps.

Actualitzacions i avanços normatius en seguretat estructural

Des de la seva implementació, el CTE ha estat objecte de diverses actualitzacions per a adaptar-se als nous estàndards europeus i als reptes emergents en el camp de l’edificació. L’última gran modificació, publicada el 15 de juny de 2022, va introduir millores significatives centrades en la sostenibilitat, l’eficiència energètica, i la seguretat estructural.

• Millores en els criteris de càlcul i disseny estructural.
• Inclusió de noves tecnologies i mètodes constructius.
• Reforç de les directrius sobre prevenció de riscos, com a incendis i sismes.

L’evolució normativa ha estat influenciada no sols per la tecnologia, sinó també per les demandes socials i mediambientals. El CTE es posiciona així com un document viu, que ha d’adaptar-se per a mantenir l’eficàcia i rellevància en la construcció contemporània.

Àmbit d’aplicació del DB SE en l’edificació

El Document Bàsic de Seguretat Estructural (DB ES) és un dels components essencials del CTE, que defineix els criteris de disseny per a garantir la resistència i estabilitat estructural dels edificis. Aquest document s’aplica a totes les edificacions, independentment del seu Ús, altitud, o materialitat, assegurant que tots els edificis compleixin amb un mínim de seguretat.

El DB SE es concreta en diferents seccions que aborden aspectes específics de la seguretat estructural, com les accions a les quals s’enfronten les estructures, el disseny de fonaments, i l’ús segur de materials. Cadascun d’aquests apartats respon a criteris específics que han estat desenvolupats a partir de recerques i anàlisis detallades sobre el comportament de les estructures.

Així, l’àmbit d’aplicació del DB ES no sols abasta noves construccions, sinó també projectes de rehabilitació i manteniment, promovent la seguretat en el cicle de vida de les edificacions existents.

Estructura i continguts del Document Bàsic de Seguretat Estructural

El Document Bàsic de Seguretat Estructural (DB ES) juga un paper crucial en l’edificació, establint els requisits necessaris per a garantir la integritat de les construccions. La seva estructura es compon de diverses seccions que aborden aspectes clau per a la seguretat en l’edificació.

Documents reconeguts i la seva relació amb el DB SE

normativa del DB SE es complementa amb altres documents reconeguts que donen suport a la seva aplicació. Aquests documents ofereixen metodologies, criteris i lineamientos que permeten als professionals del sector entendre i aplicar correctament els requisits de seguretat estructural. La interacció entre el DB SE aquests documents és essencial per a assegurar el compliment normatiu en cada projecte de construcció.

Seccions principals del DB SE

Document Bàsic de Seguretat Estructural està dividit en diversos apartats clau, cadascun enfocat en un aspecte particular de la seguretat estructural. Aquestes seccions són fonamentals per a la correcta interpretació i aplicació de la normativa en les edificacions.

DB SE-A: Accions en l’edificació

Aquesta secció se centra en les diverses càrregues i accions que poden afectar les estructures, incloent:

• Càrregues permanents: el pes dels elements constructius i acabats que romanen al llarg del temps.
• Càrregues variables: aquelles que poden canviar, com el pes de les persones i mobiliari.
• Càrregues accidentals: situacions imprevistes com nevades, vents forts o sismes, que requereixen una anàlisi rigorosa per a determinar el seu impacte en l’estabilitat de l’estructura.

DB SE-C:  Fonaments i la seva importància

La secció sobre fonaments estableix requisits fonamentals per a assegurar l’estabilitat dels edificis enfront de les condicions del terreny. Inclou criteris per a:

• El tipus de fonamentació adequada segons les característiques del sòl.
• Els mètodes de càlcul necessaris per a garantir que els fonaments suportin les càrregues esperades.
• L’execució correcta de les fonamentacions per a evitar desplaçaments o fallades estructurals al llarg del temps.

DB SE-F: Utilització de fàbrica

Aquesta secció aborda l’ús de materials de construcció tradicionals, ressaltant la importància de la qualitat d’aquests en la seguretat estructural. Inclou:

• Normatives específiques per a la utilització de maons i altres elements de fàbrica.
• Criteris de resistència i comportament davant tensions als quals els materials han de respondre de manera eficaç.
• Aspectes tècnics sobre la correcta execució de les unions i la col·locació de materials per a assegurar la seva durabilitat.

DB SE-M: Ús de la fusta en l’estructura

La fusta és un material versàtil, però el seu ús en la construcció requereix atenció especial per a garantir la seguretat estructural. Aquesta secció se centra en:

• Les propietats mecàniques de la fusta i el seu comportament sota diferents càrregues.
• Els tractaments necessaris per a protegir la fusta d’agents externs com la humitat i els insectes.
• Els mètodes de disseny adequats que asseguren l’estabilitat de les estructures de fusta en edificació.

Catàleg d’elements constructius i la seva regulació

Finalment, el DB SE Inclou un catàleg d’elements constructius que presenta una regulació detallada sobre els materials i les seves característiques. Aquest catàleg proporciona informació tècnica que és imprescindible per a realitzar un correcte compliment normatiu. Se centra en:

• La regulació de materials permesos i les seves certificacions de qualitat.
• Directrius sobre la selecció d’elements constructius en funció de les seves propietats i la seva adequació als requeriments del projecte.
• Normatives que asseguren la compatibilitat entre diferents elements constructius per a evitar problemes d’integració en l’edificació.

Principis fonamentals de la seguretat estructural

Aquesta secció aborda els conceptes clau que sustenten la seguretat estructural, fonamentals per a garantir edificacions estables i segures. Els principis ajuden a estructurar els dissenys i les avaluacions en funció d’exigències específiques que milloren la resistència i durabilitat de les construccions.

Resistència de materials i comportament estructural

La resistència dels materials és un factor crucial en el disseny de construccions. Els edificadors han de seleccionar materials que siguin capaços de suportar les càrregues durant tota la vida útil de l’estructura. Per a això, és essencial realitzar un estudi exhaustiu que contempli les propietats mecàniques i físiques de cada material, així com el seu comportament quan s’enfronta a diferents tipus d’esforços.

Els càlculs de resistència han de considerar:

• Les càrregues permanents, que inclouen el pes dels materials i el mobiliari.
• Les sobrecàrregues, que poden derivar-se de situacions imprevistes com l’ús intensiu dels espais.
• Les accions externes, com el vent, sismes i altres forces naturals.

Estabilitat enfront de càrregues i accions externes

L’estabilitat de les estructures es refereix a la seva capacitat de mantenir la posició i evitar col·lapses o deformacions. És fonamental que les edificacions suportin sense fallades les càrregues a les quals estaran sotmeses al llarg de la seva vida útil. Això implica realitzar un disseny sòlid que contempli les influències externes i les interaccions entre els diferents elements de l’estructura.

Els aspectes a considerar inclouen:

• Dissenys de fonaments adequadament dimensionats.
• Distribució de càrregues en elements estructurals per a evitar l’aparició de tensions no desitjades.
• Metodologies de verificació estructural que avaluïn el comportament sota diferents escenaris de càrrega.

Aptitud al servei durant la vida útil

L’aptitud al servei es refereix a la capacitat de l’estructura per a complir la seva funció sense que sorgeixin problemes durant la seva vida útil, que es projecta per a un període d’aproximadament cinc dècades. Aquest principi implica la necessitat de realitzar controls periòdics per a assegurar-se que no es produeixin deformacions excessives o fallades que comprometin la funcionalitat de l’edifici.

Aspectes crítics que han de garantir-se són:

• El control de les deformacions sota diferents càrregues operatives.
• Avaluacions que assegurin la integritat dels materials i elements estructurals.
• Comprovacions de seguretat enfront de situacions excepcionals, com a accidents o desastres naturals.

Seguretat estructural en cas d’incendi

La seguretat estructural també abasta la protecció davant incendis, un risc que pot tenir conseqüències devastadores. En aquest context, és fonamental dissenyar estructures que no sols siguin capaces de resistir les altes temperatures, sinó també permetre una evacuació segura. Per a això, s’han de considerar la utilització de materials resistents al foc i la implementació de sistemes de protecció activa i passiva que minimitzin el risc.

Principis clau en aquest aspecte inclouen:

• Selecció de materials amb certificacions de resistència al foc.
• Disseny de rutes d’evacuació adequades i accessibles, que compleixin amb les normatives de seguretat.
• Integració de sistemes de detecció d’incendis i alarmes en el disseny general de l’edificació.

Mètodes de càlcul i verificació segons el DB SE

mètodes de càlcul i verificació establerts en el Document Bàsic de Seguretat Estructural són fonamentals per a garantir la resistència i estabilitat de les edificacions. Aquests mètodes estan dissenyats per a assegurar que les estructures compleixin amb tots els requisits normatius sobre seguretat estructural.

Disseny basat en Estats Límit

El disseny basat en l’enfocament d’Estats Límit és un principi clau del DB SE que estableix com s’ha de verificar la capacitat estructural dels edificis. Aquest enfocament permet distingir les diferents condicions que pot suportar una estructura durant la seva vida útil.

• Estats Límit Últims: Es refereixen al col·lapse o la deformació inacceptable de l’estructura. Inclouen factors com a sobrecàrregues extremes i esdeveniments sísmics.
• Estats Límit de Servei: Asseguren que l’estructura funcioni amb normalitat, restringint deformacions excessives i garantint la seguretat durant el seu ús quotidià.

Càlcul i comprovacions per a formigó armat

El formigó armat és un dels materials més utilitzats en la construcció i el seu càlcul requereix una rigorosa anàlisi estructural. Les comprovacions necessàries per a garantir la seguretat de les estructures de formigó inclouen:

• Verificacions de la resistència a compressió i tracció del formigó i de l’acer de reforç.
• Anàlisi de les juntes de dilatació per a les adequades deformacions tèrmiques.
• Verificació dels esforços i tensions generats per les càrregues aplicades.

Aplicació d’eines i programes de càlcul reconeguts

La utilització d’eines informàtiques per al càlcul estructural és essencial per a la correcta verificació dels dissenys. Aquestes eines ajuden a realitzar simulacions precises i a realitzar anàlisis complexes de forma més eficient.

HULC i la seva utilitat en el càlcul estructural

HULC és un programa dissenyat per a facilitar el càlcul en l’edificació, específicament per al disseny i la verificació d’estructures. El seu ús està recomanat per a:

• Calcular diferents elements estructurals d’acord amb els requeriments del DB SE.
• Proporcionar un entorn de treball que simplifica el procés de càlcul mitjançant interfícies intuïtives.
• Integrar normatives i criteris de disseny per a garantir la coherència en els resultats.

Visor CTE XML: funcions i avantatges

El Visor CTE XML és una altra eina vital per al compliment de la normativa. Ofereix diverses funcionalitats que permeten:

• Visualitzar documents estructurals en format XML de manera senzilla.
• Verificar la conformitat dels projectes amb la normativa CTE.
• Facilitar l’edició i modificació dels paràmetres estructurals segons les exigències del DB SE.

Utilització d’elements constructius en l’aplicació pràctica

La correcta aplicació dels elements constructius és essencial per a assegurar l’estabilitat i resistència de l’edificació. En aquest sentit, el DB S’Estableix directrius sobre com integrar diferents materials i sistemes constructius en el disseny arquitectònic.

• Verificació de la interacció entre diferents materials utilitzats en l’estructura.
• Assegurar la compatibilitat dels elements per a prevenir riscos de fallada estructural.
• Considerar les propietats de cada material en funció de les càrregues i accions a les quals estaran exposats.

Aplicació pràctica del DB SE en projectes d’edificació

La implementació del Document Bàsic de Seguretat Estructural (DB SE) és clau en el desenvolupament de projectes d’edificació. Aquest marc normatiu proporciona les pautes necessàries per a garantir la seguretat estructural de les construccions, permetent adaptar-se a diverses situacions i requisits específics.

Integració amb altres Documents Bàsics del CTE

El DB SE no actua de forma aïllada; la seva correcta aplicació requereix un enfocament integrat amb altres Documents Bàsics del Codi Tècnic de l’Edificació. Aquesta col·laboració permet una visió holística de l’edifici, on cada element i sistema interactua sota criteris comuns de seguretat i funcionalitat. Així, s’assegura que tots els aspectes del disseny, des de l’estructura fins a l’eficiència energètica, estiguin alineats.

Seguretat estructural enfront de sismes i accions accidentals

Amb la finalitat de millorar la seguretat davant desastres naturals, el DB S’Incorpora criteris específics per al disseny d’estructures que han de resistir sismes i altres accions accidentals. La normativa estableix que els enginyers han de realitzar simulacions i anàlisis per a identificar les càrregues que poden afectar una edificació en situacions extremes. Alguns dels enfocaments inclouen:

• Avaluació de la vulnerabilitat sísmica de les estructures.
• Disseny de sistemes de resistència que considerin les forces sísmiques específiques de cada zona geogràfica.
• Incorporació de materials i tècniques constructives que reforcin l’estabilitat durant esdeveniments sísmics.

Els resultats d’aquestes anàlisis permeten adequar el projecte a les exigències de seguretat, garantint que els edificis puguin suportar esdeveniments inesperats sense comprometre la seva integritat.

Compliment de la normativa en rehabilitació i manteniment

En projectes de rehabilitació, l’aplicació del DB SE és essencial per a enfocar la seguretat estructural d’elements existents. A mesura que les edificacions envelleixen, és crucial realitzar un manteniment que compleixi amb la normativa vigent. Això inclou:

Guia d’aplicació en processos de rehabilitació

El DB SE proporciona pautes per a l’avaluació de la resistència i estabilitat de les estructures existents. És necessari realitzar una inspecció detallada per a determinar la necessitat de reforç o substitució d’elements. La guia contempla:

• Metodologies per a avaluar les condicions dels materials.
• Recomanacions sobre intervencions mínimes necessàries per a assegurar la seguretat estructural.
• Estratègies per a la integració de noves tecnologies en la rehabilitació.

Protecció enfront de riscos en rehabilitació estructural

Durant les obres de rehabilitació, han de considerar-se els riscos associats a la intervenció. La normativa estableix mesures per a protegir els treballadors i als usuaris de l’edificació, així com per a salvaguardar l’entorn. S’han d’implementar:

• Plans de seguretat que incloguin protocols d’actuació davant situacions de risc.
• Controls periòdics per a assegurar l’estabilitat de l’estructura mentre es duu a terme la rehabilitació.
• La coordinació dels treballs de rehabilitació amb altres disciplines implicades en el procés de construcció.

La protecció enfront de riscos és fonamental per a garantir l’èxit del projecte i la seguretat de tots els involucrats.

Normatives i disposicions complementàries relacionades

La seguretat estructural en l’edificació no sols es regeix pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), sinó que també està influenciada per una sèrie de normatives i disposicions complementàries que reforcen la seva aplicació i garanteixen estàndards de qualitat i seguretat en els projectes de construcció.

Altres disposicions normatives aplicables

Existeixen diversos reglaments i normatives que complementen la seguretat estructural, abordant aspectes específics com la qualitat dels materials i les metodologies constructives. Entre aquestes disposicions es troben:

• Normativa de qualitat en l’edificació, que estableix criteris per als materials usats en la construcció.
• Reglaments sobre la conservació del patrimoni arquitectònic, que asseguren que les intervencions respectin les estructures històriques.
• Normatives municipals que poden incloure requisits sobre seguretat en funció de l’entorn urbà específic.

Reglamentacions en matèria d’accessibilitat i estalvi energètic

Les exigències d’accessibilitat i sostenibilitat són elements clau en l’edificació moderna. Aquestes es troben regulades per diverses normatives que busquen garantir el compliment d’aquests principis. Entre les més rellevants se citen:

• Normativa d’accessibilitat universal, que imposa criteris per a permetre l’accés a tots els usuaris, inclosos aquells amb mobilitat reduïda.
• Reglament d’estalvi energètic, que estableix requisits d’eficiència en el consum energètic dels edificis.

Aquestes regulacions han de ser considerades des del disseny del projecte, fomentant la creació d’espais que afavoreixin la inclusió i la sostenibilitat energètica.

Coordinació amb normatives de soroll i salubritat

La salubritat i el control del soroll són aspectes essencials per a garantir l’habitabilitat dels espais construïts. S’han de considerar normatives que assegurin un ambient saludable. Les regulacions inclouen:

• Normes sobre la qualitat de l’aire interior i la ventilació, que garanteixen l’intercanvi adequat d’aire en els edificis.
• Reglaments per a la prevenció de sorolls, que estableixen límits i mesures per a evitar la transmissió de sorolls molestos entre espais.

Aquestes normatives han d’estar integrades en el procés de disseny per a assegurar que els edificis no sols siguin segurs, sinó també confortables i habitables.

Entitats, laboratoris i organismes reconeguts per a verificació

El compliment de les normatives i disposicions complementàries relacionades amb la seguretat estructural es verifica a través d’entitats i laboratoris acreditats. Aquestes organitzacions tenen la responsabilitat de realitzar assajos i certificacions que validen la qualitat dels materials utilitzats i la correcta implementació dels criteris establerts. Alguns exemples inclouen:

• Laboratoris d’assaig de materials de construcció, que realitzen proves de resistència i durabilitat.
• Entitats certificadores que garanteixen que els productes compleixen amb les normatives vigents.
• Organismes de control que supervisen el compliment de la normativa en l’edificació durant el procés constructiu.

La col·laboració amb aquestes entitats és fonamental per a assegurar que els estàndards de qualitat i seguretat estructural es compleixin de manera efectiva en cada projecte de construcció.

Formació, actualització i recursos per a professionals

La formació i actualització contínua dels professionals del sector és essencial per a assegurar el compliment de la normativa en matèria de seguretat estructural. La normativa en construcció i edificació evoluciona constantment, la qual cosa exigeix als arquitectes, enginyers i altres tècnics estar al corrent dels canvis i noves exigències del marc normatiu.

Programes de capacitació i cursos sobre el DB SE

Els programes de capacitació especialitzats en el Document Bàsic de Seguretat Estructural s’han convertit en una eina clau per a aquells que desitgen aprofundir en els requisits i aplicacions de la normativa. Aquests cursos, oferts per diverses entitats i organismes, abasten tant la teoria com la pràctica del disseny estructural en funció del CTE.

Els temes coberts solen incloure:

• Introducció al DB SE i els seus principis fonamentals.
• Metodologies de càlcul i disseny estructural.
• Exercicis pràctics sobre la verificació d’estructures conforme a la normativa.

L’obtenció de certificacions després de completar aquests programes pot millorar la credibilitat i habilitats dels professionals, convertint-los en referents en la matèria.

Guies d’aplicació i documents divulgatius oficials

Dins del marc formatiu, les guies d’aplicació i documents divulgatius oficials proporcionen recursos valuosos que ajuden en la interpretació i aplicació del DB SE. Aquests documents, elaborats per entitats reguladores i associacions professionals, ofereixen exemples, recomanacions i aclariments sobre la normativa vigent.

El seu ús facilita la presa de decisions durant el procés de disseny i construcció. Entre els materials més destacats es troben:

• Monografies sobre temes específics de seguretat estructural.
• Directrius per a la correcta implementació dels principis del CTE.
• Informes tècnics que aborden casos d’estudi i experiències pràctiques en projectes reals.

Eines informàtiques per al càlcul i verificació estructural

L’avanç tecnològic ha permès el desenvolupament d’eines informàtiques que optimitzen el càlcul i verificació estructural. Aquestes eines són essencials per a facilitar el compliment de les exigències establertes en la normativa i millorar la precisió dels dissenys.

XML Visorepbd com a eina de suport

El XML Visorepbd és una eina que s’utilitza per a la validació i verificació de projectes estructurals sobre la base del CTE. Permet als professionals treballar de forma més eficient, facilitant la incorporació de dades i la generació d’informes comprensibles. La seva interfície intuïtiva permet realitzar càlculs i comprovacions de manera àgil, la qual cosa resulta en una millora considerable en el flux de treball dels tècnics.

Programes Hulc Visor i la seva implementació

Dins de les eines més reconegudes es troba el programa HULC, que s’utilitza per al càlcul de l’eficiència energètica dels edificis i la seva adaptació a les exigències del CTE. La combinació d’aquesta eina amb el Visor CTE XML permet als professionals gestionar el disseny i l’avaluació de manera integrada, facilitant la verificació dels diferents requisits de la normativa en un únic entorn.

La correcta implementació d’aquests programes en els projectes d’edificació contribueix a la precisió de les verificacions, assegurant que les estructures adeqüin els seus dissenys als estàndards de seguretat establerts pel CTE.

Reptes actuals i avanços en la seguretat estructural

La seguretat estructural enfronta nombroses dinàmiques en un entorn en transformació. Els avanços en tecnologia, materials i pràctiques constructives demanden una constant adaptació per a garantir edificacions segures i sostenibles.

Integració de noves tecnologies en la construcció

La revolució digital està impactant de manera significativa el sector de la construcció. La implementació de tecnologies com el Building Information Modeling (BIM) permet una planificació més precisa i eficient. Aquestes eines afavoreixen la visualització i la detecció de possibles fallades estructurals abans de l’execució.

La utilització de drons i models 3D en la supervisió d’obres ofereix noves capacitats per a avaluar l’estat de la construcció. Aquests avanços faciliten la recol·lecció de dades en temps real, la qual cosa contribueix a una gestió més rigorosa i segura dels projectes.

Tendències en construcció sostenible i estalvi d’energia

La creixent preocupació pel medi ambient ha portat a incorporar pràctiques de construcció sostenible. Es prioritza l’ús de materials reciclats i sistemes constructius que redueixin la petjada de carboni. Les edificacions es dissenyen amb criteris que permeten l’estalvi energètic, integrant solucions com l’energia solar i sistemes de ventilació natural.

A més, les polítiques de sostenibilitat impulsen la recerca en nous materials que ofereixin no sols eficiència energètica, sinó també durabilitat i resistència estructural. La normativa s’adapta per a fomentar l’ús responsable dels recursos naturals sense comprometre la seguretat de les construccions.

Innovacions en l’ús de materials i elements constructius

Els materials tradicionals es complementen amb nous compostos que augmenten la resistència i disminueixen el pes. Entre aquests materials, destaquen el formigó autocompactante, que millora l’eficiència en les obres, i els materials de baix pes que faciliten estructures més lleugeres i dinàmiques.

Així mateix, la incorporació de tecnologies de nanotecnologia en la construcció permet millorar les propietats dels materials, buscant augmentar la durabilitat i la resistència a condicions extremes. La recerca contínua en aquest camp és vital per a l’avanç en la seguretat estructural.

Avanços en protecció enfront d’incendis i altres riscos estructurals

La seguretat enfront d’incendis ha cobrat una importància fonamental en la normativa actual. S’estan desenvolupant nous materials ignífugs que superen les exigències anteriors, permetent edificacions més segures davant situacions de risc. La recerca se centra en sistemes de detecció precoç que millorin els temps de resposta en situacions crítiques.

A més, el disseny estructural està evolucionant per a complir amb les normatives de resistència davant sismes i altres accions accidentals. Això implica no sols l’ús de materials innovadors, sinó també la necessitat de realitzar simulacions avançades que anticipin el comportament de les estructures en condicions extremes.

Si tens algun dubte sobre la Normativa CTE DB SE, contacta amb nosaltres.