Investigació en el terreny

Una part essencial de la recerca en enginyeria geotècnica és la inspecció del terreny “in situ”. L’objectiu general d’un aixecament topogràfic és comprendre i quantificar les condicions del terreny que poden afectar la viabilitat, el disseny i l’execució d’un edifici en particular.

Estudi geotècnic

La primera recerca en el terreny és una inspecció geotècnica geològica d’aquest. Ha de ser realitzat per tècnics qualificats amb àmplia experiència i coneixement suficient del camp específic.

Aquesta fase preliminar de la recerca en enginyeria geotècnica coincideix amb la primera fase del mètode científic: l’observació.
La primera fase de la recerca és la més important, ja que forma la base per a les accions de recerca posteriors. Les inspeccions del terreny, fins i tot les preliminars, són necessàries per a suggerir activitats geotècniques serioses i apropiades per a l’àrea, ja sigui que es realitzi o no una exploració. Això significa que per a estimar un estudi geotècnic, primer s’ha de visitar l’àrea per a optimitzar les seves dimensions: tipus, profunditat i quantitat d’activitat geotècnica.

Davant el conegut dilema del potencial “balafiament” o despesa inútil o estalvi en exploració, cal esmentar que:

• Ser proactiu i anticipar-se als problemes pot estalviar diners: és millor prevenir que curar. Les reparacions posteriors són més cares.
• El més important en un edifici són els fonaments. Si està mal dissenyat per falta d’un estudi acurat del terreny, tot l’invertit en l’edifici està “hipotecat” pels estudis geotècnics. Les hipoteques poden ser barates si inverteixes en un bon estudi. Per contra, si a causa d’una recerca inadequada o insuficient, la fundació cedeix i crea esquerdes i condicions que són complexes i costoses de resoldre.
• Els estudis geotècnics són obligatoris per llei (codis tècnics de l’edificació).
• Aproximadament la meitat de l’augment en els costos de les obres públiques es deu a recerques geotècniques inadequades i, com a resultat, gairebé un terç d’aquests projectes sofreixen costoses demores.

Recerques geotècniques més eficients

L’enginyeria geotècnica ve en molts tipus i preus. En les primeres etapes d’una Inspecció del terreny, és útil tenir clar què es busca i quant pressupost es disposa per a aplicar la tècnica més adequada que serveixi (optimitzi) les recerques d’etapes posteriors, segons aquest binomi.

Independentment de l’anterior, és convenient conèixer l’actuació geotècnica més eficient, és a dir, amb la menor inversió podem obtenir una gran quantitat d’informació molt eficaç per a etapes posteriors. En nombroses ocasions aquesta informació contribueix a estalviar en prospeccions que poden eliminar-se o disminuir el seu número en fases posteriors.

Tant l’experiència pròpia de més de 20 anys en geotecnia, com la bibliografia especialitzada conclouen que són dues les actuacions més eficients:

• La revisió de la informació geològic-geotècnica preexistent.
• Els reconeixements geològics de camp.

Aquestes 2 consideracions estan molt unides al coneixement de la zona, bé perquè existeixin estudis previs dels quals es parteixi, o bé per l’experiència local en aquesta àrea.

Observar abans d’actuar Què es necessita per a l’estudi?

Li demanarem tres dades fonamentals per a realitzar el seu pressupost i posterior estudi:

1. Situació / direcció

Permetrà prendre un primer contacte amb la zona a estudiar, analitzat la informació preexistent de la zona, tant per informes pròxims com per la bibliografia i mapes especialitzats disponibles de l’àrea objecte d’estudi (enquadrament geològic). Coneixerem les seves dimensions i morfologia, així com l’estat actual de l’obra i del seu entorn.

2. Plànols de planta, emplaçament, seccions i profunditat de suport en el terreny.

El número i longitud mínima de les prospeccions (segons CTE) variarà en funció de la superfície a construir, nombre de plantes i profunditat de suport en el terreny.

3. Topogràfic

Els plànols topogràfics són especialment importants en terrenys com els de la nostra província.

Primera visita

Una vegada analitzada la informació facilitada, es realitza una primera visita. En aquesta visita es pretén detectar les possibles problemàtiques geotècniques que puguin existir, per a adequar els treballs a realitzar a caracteritzar-ho adequadament i poder donar resposta i recomanacions abans cada circumstància. Així, l’objectiu perseguit serà, no sols complir amb el requerit en la normativa vigent (CTE), sinó planificar l’estudi orientat a recomanar les actuacions a portar cap per a pal·liar les possibles problemàtiques.

El més fàcil proporciona grans resultats

Una de les observacions més importants que han de dur-se a terme per part del geòleg especialista, és la inspecció de talussos i/o afloraments existents en parcel·les o zones accessibles pròximes a la construcció.

Els tallats en talussos permeten visualitzar (i mesurar) de manera directa:

1. L’altura del talu.
2. La inclinació d’aquest.
3. La presència o no d’humitat o surgencias d’aigua.
4. Els indicis o evidències d’inestabilitat amb la inclinació observada (enfonsaments, chineos, acumulació a peu de talús, esquerdaments, etc).
5. La composició litològica: presència de farciments, gruix de sòl vegetal, gradació de l’alteració de la formació geològica infrayacente, variabilitat del terreny en l’horitzontal i vertical de l’aflorament, etc.
6. L’estructura / textura de la formació. Si aquesta és de caràcter rocós és necessari fer mesures de l’orientació i buzamiento del conjunt de les discontinuïtats visibles amb brúixola específica de geòleg: estratificació, pizarrosidad o foliació, juntes, diàclasis, falles, etc. Aquesta informació és crucial per a determinar l’estabilitat del massís rocós. El conjunt d’observacions i mesures es denomina estació geomecánica. Les dades preses són tractats en programes informàtics per a determinar les orientacions de talús que poden ser proclius a posseir major inestabilitat (per despreniments de tascons rocosos, trencaments planars, etc). D’aquesta manera poden escometre’s mesures preventives en la futura obra.
7. En el cas de materials alterats o de talussos en sòls, podrem també prendre mostra (alterada) de diferents parts del front per a la seva anàlisi fonamental en laboratori: assajos bàsics d’identificació: granulometria i límits de Atterberg, amb els quals classificar el sòl.

Amb massa freqüència es menysvalora tota aquesta ingent quantitat d’informació que només pot prendre’s d’un aflorament o talús.

Pot afirmar-se que un bon aflorament pròxim a l’emplaçament d’una construcció ofereix (si sap prendre’s) un apilament d’informació similar a la que pot proporcionar altres prospeccions molt més cares.

Encara que existeixen assajos in situ que únicament es realitzen en un sondeig geotècnic, no existeix un mètode eficaç encara inventat en sondejos geotècnics convencionals per a prendre mesures de les orientacions de les discontinuïtats.

Podem, per tant, concloure que el més fàcil i barat proporciona dades abundants i valuoses.

Hem de començar per apurar les possibilitats de l’observació directa (inspecció geològic-geotècnica) abans d’avançar amb les successives fases de recerca en les quals les prospeccions (sobretot sondejos) són més cares i han d’optimitzar-se.

Seguiment una vegada començada l’obra

És fonamental, per a validar finalment el model geotècnic que aporta l’estudi, realitzar almenys 1 inspecció del terreny en la fase d’excavació/fonamentació de l’edifici o estructura.

Aquesta visita és necessària per a contrastar el terreny observat en fase d’obra amb el qual va servir de base per a fonamentar l’informe geotècnic. Les observacions seran útils per a confirmar els supòsits de partida o, si així resultés procedent, ampliar amb prospeccions aquelles zones en les quals aparegués un terreny diferent a l’esperat.

Es considera crucial que totes les etapes fins ara nomenades, com la inspecció del terreny, siguin dutes a terme pel mateix tècnic, el qual ha de ser el major coneixedor del subsol de la zona.