Tipus d’informes de recerca geotècnica

Els informes geotècnics són específics per a cada lloc, projecte i client i, per tant, tenen diferents objectius depenent de la part interessada (p. ex., diligència deguda en la compra de terrenys, propietaris de terrenys, contractistes, enginyers, autoritats reguladores).

Segons l’etapa i els objectius del projecte, hi ha almenys tres tipus d’informes que un enginyer geotècnic pot produir.

1. Informe general

Presenta informació obtinguda de les recerques del lloc. El contingut de l’informe pot incloure:

• informació fàctica i observacions;
• interpretacions; i
• opinions

2. Informe de dades geotècniques (fàctics)

Això documenta els procediments utilitzats i les dades recopilades (mesuraments de camp, perforacions/registres de pous de prova).

L’informe ha de contenir:

• objectius i abast acordat;
• ubicació i descripció del lloc i la seva història;
• pla que demostri els llocs de recerca;
• descripció de la geologia regional i local;
• registres del treball de camp, inclosos el mètode i els resultats; i
• proves de laboratori i resum de resultats.

3. Informe interpretatiu geotècnic

Un informe interpretatiu generalment inclouria:

• referència a les dades sobre els quals s’està realitzant la interpretació;
• interpretació de la geologia del lloc i desenvolupament del model geotècnic;
• un resum de les propietats geotècniques del terreny rellevants per al projecte;
• interpretació de les implicacions de les condicions del sòl per al projecte;
• avaluació de riscos potencials per al projecte; i
• recomanacions per a treballs futurs, si és necessari.

Si bé un informe geotècnic es basa en evidència fàctica per a crear una comprensió completa de les condicions del terreny, les dades provindrien d’un conjunt finit de punts de mostreig/recerca. Sempre hi haurà oportunitats per a millorar la comprensió d’un lloc augmentant aquesta quantitat de mostreig.

Desenvolupar un model de sòl per a un informe interpretatiu requereix que les dades fàctiques es reuneixin en una forma geomètricament coherent, la qual cosa després permet inferir les condicions del sòl en ubicacions del lloc que no es van investigar específicament. La confiabilitat de les condicions del terreny inferides depèn en gran manera de la quantitat i l’abast del treball de camp i les proves de recerca del lloc, i també del coneixement i l’experiència del professional geotècnic.

El desenvolupament i el refinament del model de terreny és sovint un procés progressiu basat en una àmplia gamma d’experiències locals, estudis d’escriptori preliminars juntament amb dades específiques del lloc del treball de camp. Es poden realitzar millores en el model bàsic a mesura que aquestes activitats progressin i hi hagi més informació disponible.

Des de la perspectiva dels interessats ​​en el projecte

Les parts interessades del projecte (propietaris, arquitectes, enginyers de disseny, contractistes i autoritats reguladores) tindrien interessos i responsabilitats diferents en un projecte. És important que cadascun d’aquests grups pugui comprendre i interpretar amb precisió l’informe geotècnic, ja que podria aplicar-se a les seves necessitats. L’informe geotècnic pot contenir informació crítica que pot afectar el cronograma del projecte, el pressupost i la possibilitat de falles o problemes costosos. Per tant, els informes geotècnics han de redactar-se tenint clarament en compte les necessitats del client.

Sovint, les perspectives de les parts interessades serien:

Propietari: interessat a comprendre si les condicions del sòl són adequades per a la construcció prevista i els costos associats de fonamentació, excavació, retenció i manteniment continu, si és necessari.

Arquitecte: un arquitecte es preocupa per l’estètica de l’edifici i la seva forma en el medi ambient, per tant, l’informe geotècnic l’ajudarà amb el disseny i informarà sobre la idoneïtat del disseny i el disseny de l’edifici.

Contratista: preocupat pel possible impacte de les condicions del terreny en l’edificabilitat, els moviments de terra de la formació del lloc, la selecció d’equips i la seqüència de construcció. Els contractistes també busquen informes geotècnics per a ajudar-los amb el seu projecte de disseny i construcció i per a una avaluació independent dels moviments de terra completats.

Ingenyer estructural: necessita comprendre les condicions del sòl, particularment en relació amb el rendiment esperat del suport de la fonamentació. Voldran informació sobre possibles limitacions o oportunitats, i assessorament sobre paràmetres de disseny de sòl adequats que siguin apropiats/aplicables a les seves tasques de disseny estructural.

Autoritats: s’utilitzarà per a verificar la idoneïtat del disseny presentat per al consentiment de construcció. Requerit per a avaluar el disseny contra les pautes legals i els punts de referència de la indústria per a les bones pràctiques.

¡Important recordar!

L’informe de recerca geotècnica és una instantània de les condicions trobades en el moment de la recerca i per als fins per als quals es pretenia la recerca.

Si bé no s’espera que les condicions del subsol variïn molt amb el temps, a vegades poden ocórrer canvis, segons el clima i altres influències externes. Per tant, la rellevància i aplicabilitat de l’informe geotècnic pot veure’s disminuïda si l’abast del desenvolupament canvia. Per exemple, les dades geotècniques recopilades per a la proposta inicial d’una estructura de tres pisos probablement serien insuficients per a un edifici de gran altura amb un soterrani de diversos nivells, i probablement no serien adequats per a un túnel.

S’ha de buscar més assessorament o aclariment de la informació de l’informe (per part de la part interessada corresponent) si el desenvolupament proposat canvia significativament o si es troben condicions inesperades. Sovint, això seria necessari durant el disseny detallat i abans del començament substancial de la construcció.

És important que totes les parts involucrades entenguin les condicions del sòl com es descriu en l’informe geotècnic perquè els riscos geotècnics es gestionin correctament, a fi d’evitar resultats adversos que podrien afectar el cost del projecte, el programa i la seguretat del personal.