Creat per EGC
Compartir
Creat per EGC
Compartir

La famosa atracció turística italiana, la Torre inclinada de Pisa, es va inclinar no per la visió dels qui la van dissenyar, sinó per la insuficient recerca en l’estudi de sòl abans de construir. Inicialment, l’obra era vertical, però amb el temps es va decantar en descansar sobre un sòl inestable i sense fonaments per a suportar el seu pes a 56 metres d’altura.
Això ens mostra la importància de realitzar estudis de sòls o també coneguts com a estudis geotècnics per a obtenir informació del terreny sobre la qual planificar, dissenyar i executar projectes de construcció.
Els estudis de sòl ens permeten conèixer les característiques físiques, químiques i mecàniques del terreny sobre el qual pretenem construir, és a dir, la composició estratigràfica, és a dir, les capes o formacions que componen les diferents característiques del sòl i la seva profunditat, a més del nivell de profunditat, s’han de fer colats durant la construcció.
Etapes de l’estudi del sòl
Els estudis de sòl es realitzen en 3 fases
1. Treball de camp
En la primera fase, els professionals inspeccionen el lloc i prenen mostres de sòl, que després seran analitzades en el laboratori. En aquesta etapa s’utilitzen diverses tècniques, com ara:
- Pou: Excavació de petita o mitjana profunditat en un punt seleccionat del terreny. La idea és observar directament un terreny que normalment no es veu per a caracteritzar-lo i analitzar-lo.
- Penetròmetre: consisteix a penetrar en el sòl introduint una eina en el sòl, generalment en forma de con.
- Sonda: amb aquesta tècnica, es perfora una sonda cilíndrica en el sòl per a extreure el sòl atrapat dins del cilindre. Després de prendre les mostres, es col·loquen en les caixes per ordre de profunditat, amb la finalitat de determinar el tipus de sòl a diferents profunditats.
2. Treball de laboratori
Després que els professionals obtinguin les mostres, seran portades al laboratori per a les anàlisis corresponents. Aquests poden ser químics per a detectar la composició química del sòl (com a sulfat, clor i acidesa) ja que aquests determinaran les propietats del concret utilitzat per a la fonamentació.
També es va mesurar la resistència i rigidesa del material del sòl. Aquestes són proves de compressió simple, proves de tall directe i altres proves que indicaran les propietats mecàniques del sòl.
3. Redacció de l’informe final
Una vegada completades les dues primeres fases, es prepararà un arxiu tècnic final i s’enviarà al director d’obra. Allí, es presentaran detalladament les observacions dels estudis de sòl, les característiques trobades i la idoneïtat per a la construcció.
L’estudi dels sòls permet comprendre les característiques físiques i geològiques, comprendre la seqüència litològica, les diferents capes i els seus gruixos, la profunditat del nivell freàtic, i fins i tot la resistència del sòl o roca. Amb aquests factors en el seu lloc, es pot garantir una construcció segura, assegurant així una ciutat segura.
Informe de l’estudi de sòl abans de construir
L’estudi de sòl abans de construir és fonamental per a la permanència de les edificacions i la seva insusceptibilitat a sismes o inundacions, per la qual cosa és necessària una formació especialitzada.
Què conté un informe geotècnic?
Un informe geotècnic conté Informació clau sobre les condicions del terreny en l'àrea proposada
5 beneficis d’un estudi geotècnic en la planificació d’un projecte de construcció
Descobreix els 5 principals beneficis de realitzar un estudi geotècnic en la planificació d'un projecte de construcció.
Diferència entre falles geològiques i falles geotècniques
Les falles geològiques i les falles geotècniques són dos conceptes diferents relacionats amb el sòl i la roca. Et diem les seves diferències