☞ Què és un sondeig geotècnic?

Categories: Noticies

Creat per EGC

Categories: Noticies

Creat per EGC

sondeo-geotecnico-egc-consulting-barcelona

Què és un Sondeig Geotècnic?

Un sondeig geotècnic és una perforació en el sòl que té com a objectiu extreure les roques que perfora. Les roques perforades solen tenir un diàmetre de 65-120 mm i una longitud mínima de 6 metres. Depenent de la classe projecte que es realitzi els sondejos seran de major o menor profunditat. La importància del sondeig recau en què és l’única forma directa que tenim d’analitzar el terreny de manera visual en profunditat (atestar sondejos) i que a més és la millor manera que tenim de prendre mostres inalterades per a ser analitzades en el laboratori.

Tipus de sondejos en geotecnia

En Geotecnia existeixen diversos tipus de sondejos mecànics, com són el sondeig a percussió o colpejo, sondeig a pressió, sondeig a rotació amb barrina helicoidal, sondeig mitjançant mètodes destructius com tricono, entre altres. Però, el que veurem en aquest article és el sondeig a rotació amb extracció de testimoni continu.

Sondejos mecànics amb extracció de testimoni continu

Els sondejos mecànics amb l’extracció de testimoni continu és la tècnica de reconeixement que utilitzem a Espanya per a extreure les roques del terreny i poder atestar-les mitjançant testimonis (cilindres de roca continus extrets del terreny) , tant el CTE com la Guia de fonamentacions en obres de carreteres, la recomanen per a la realització dels estudis geotècnics.

Aquest tipus de sondejos es realitzen en tota mena de roques i sòls. No obstant això, en el cas de sorres i graves sol ser secundat per un assaig SPT. Això és pel fet que no és possible recollir un testimoni de material no cohesiu, per a analitzar-ho en el laboratori (s’enfonsa). Per això, en les zones que no es puguin prendre mostres per a mesurar les seves característiques mecàniques, se sol utilitzar un assaig SPT, que mesura la resistència del terreny en aquest interval donat de forma insitu.

Llavors, tornant enrere. El sondeig sol ser transportat en un camió que conté l’equip de sondeig, o en una eruga. Aquest presenta un útil de perforació que té en la part inferior una corona. La corona és l’eina que impacta primer amb el terreny i és la que anirà “tallant” el terreny. Per això, el material del que estigui composta la corona és important.

Tipus de corones de sondeig

Actualment s’utilitzen dos:

Corones de Widia (Carbur de Tungstè). Les utilitzem per a sòls (sorra, llims i argiles), graves i roques de duresa mitjana (margues).
Corones de diamant: s’utilitzen per a les roques dures (granits, marbres, basalts, etc).

Com es realitza el sondeig?

Avanç de la corona amb bateries simple i doble

Quan la corona avança pel terreny, es va obtenint la mostra cilíndrica contínua o testimoni. La mostra entra en un tub roscat a la corona anomenat porta testimoni o bateria.

Existeixen dues classes de bateria: simple o doble. La diferència entre elles és que la doble utilitza un fluid de perforació per a lubrificar el tall. El fluid haurà de passar per un altre conducte, d’aquí ve que hi hagi una bateria dins d’una altra. El fluid s’injecta a través del varillaje en la zona de tall, i transitarà per l’espai entre aquests dos tubs.

La bateria simple és sovint utilitzada en terrenys solts o tous, ja que no requereixen injecció de líquid de perforació. Les bateries dobles són utilitzades per a terrenys mitjans i duros i roques.

D’altra banda, per a terrenys que presentin poca cohesió (sorres, graves o sòls) han de ser revestits amb la finalitat d’evitar que durant l’execució del sondeig les parets col·lapsin. Això es realitza mitjançant la col·locació d’una camisa o tub de revestiment durant el procés d’execució.

Col·locació dels testimonis en les caixes porta-testimonis

Col·locació dels testimonis de sondeig en caixes. A mesura que els testimonis es van extraient, es col·locaran en caixes porta testimonis que solen estar fetes de plàstic o fusta en general.

Els testimonis són col·locats en ordre, en les caixes adequades, intentant que conservin sempre la seva posició original, sentit i orientació. Així com indicar sempre la profunditat de la cota en la qual es realitzo el tall per la maniobra.

La col·locació del testimoni sol fer-se d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

2 principals raons de realitzar un sondeig

Testificación del terreno

Un sondeig geotècnic té 2 objectius principals:

Un dels objectius d’un sondeig geotècnic és veure de forma in-situ o directa el que hi ha sota el terreny, és a dir “atestar el terreny”. Un sondeig és de les poques, per no dir l’única via, que tenim d’observar directament el que hi ha sota la superfície terrestre. Quan es parla de “directa”, es refereix al fet que no és a partir de programes i simuladors informàtics, que seria llavors un mètode indirecte. Exemples de mètodes indirectes seria la prospecció geofísica, gravimètrica i elèctrica, entre altres.

En geotecnia, existeixen 2 maneres d’observar el que hi ha en el terreny de manera directa:

Una d’elles és mitjançant sondejos geotècnics, i l’altra és mitjançant sondatges. Un sondatge a diferència d’un sondeig és un forat en el terreny de 3-4 metres de profunditat. Que, a diferència del sondeig, no és una perforació com a tal, sinó una excavació que no sol sobrepassar els 4 m.

Recollida de mostres inalterades

Un altre dels objectius és, la presa de mostres del terreny. Les mostres que es prenen del terreny són s’han classificat en 3 categories que són: mostres A, B i C. Aquestes mostres es prenen tant de sondejos com de sondatges per a analitzar en el laboratori. El tipus de mostra depèn bàsicament de la forma en la qual es va extreure. Si es van agafar amb molta cura utilitzant unes tècniques específiques es consideren inalterades, perquè continuen mantenint les seves característiques originals gairebé intactes (mostres A). Per contra, si es van extreure sense cura, això és, amb una pala, o mitjançant el SPT, aquestes van ser remogudes, deixant de mantenir les seves característiques principals, es consideren com a inalterades és a dir de tipus C.